Totalment d'acord amb aquesta màxima... Des de que vaig naixer he pensat en un món millor, un món on habitara la justícia, la pau, la solidaritat. Un món sense fams ni pandèmies. Un món de germans i germanes estimant-se incondicionalment. Sense religions opresores i represores, ni clergats ni dogmes ni déus castigadors. Un món plé d'arbres immensos i de plantes i arbusts, de vegetació salvatge per tot arreu; de balenes navegant pels oceans infinits amb dofins i tot tipus de peixos. Un món net, cuidat, respectat. Malauradament la realitat és l'inversa..... Però potser jo també plantaré flors virtuals com la de l'imatge per -al menys- aconseguir un petit jardí per a internàutes, on regne l'armonia.
Viure el somni es tan real com viure a la vigília. I es clar que una cosa no es igual a l'altra ni l'altra a la una. Tenim les dos experiències, la del somni i la de la vigília. La relació que puguen tindre les dos tenen com a nexe a nosaltres mateixos. Dues formes de nosaltres mateixos. No es meravellós? També es com somniem.
Al soñar ¿dónde estamos?. Estamos en nosotros mismos, reelaborando o recreando de alguna manera nuestras percepciones,nuestros problemas, nuestras alegrías. Estamos viviendo dentro de nosotros. Para los aborígenes australianos el sueño es más real que la vigilia puesto que en él no hay leyes de la naturaleza que nos limiten.
7 comentarios:
Totalment d'acord amb aquesta màxima...
Des de que vaig naixer he pensat en un món millor, un món on habitara la justícia, la pau, la solidaritat. Un món sense fams ni pandèmies. Un món de germans i germanes estimant-se incondicionalment. Sense religions opresores i represores, ni clergats ni dogmes ni déus castigadors.
Un món plé d'arbres immensos i de plantes i arbusts, de vegetació salvatge per tot arreu; de balenes navegant pels oceans infinits amb dofins i tot tipus de peixos.
Un món net, cuidat, respectat.
Malauradament la realitat és l'inversa.....
Però potser jo també plantaré flors virtuals com la de l'imatge per -al menys- aconseguir un petit jardí per a internàutes, on regne l'armonia.
Viure el somni es tan real com viure a la vigília. I es clar que una cosa no es igual a l'altra ni l'altra a la una. Tenim les dos experiències, la del somni i la de la vigília. La relació que puguen tindre les dos tenen com a nexe a nosaltres mateixos. Dues formes de nosaltres mateixos. No es meravellós? També es com somniem.
forse perchè la vita è sogno... e non si può sognare nel sogno
Me siento halagao con tanto comentario.
Sólo quiero proponer una duda: Al soñar ¿dónde estamos?
Estamos aquí y ahora, Manuel, aquí y ahora.
Al soñar ¿dónde estamos?.
Estamos en nosotros mismos, reelaborando o recreando de alguna manera nuestras percepciones,nuestros problemas, nuestras alegrías. Estamos viviendo dentro de nosotros.
Para los aborígenes australianos el sueño es más real que la vigilia puesto que en él no hay leyes de la naturaleza que nos limiten.
Publicar un comentario