Lo que llamamos objetividad no es más que una costumbre lo suficientemente estable.
J.A. Marina
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Insignia de Facebook
Esa es mi foto
contador
Archivo del blog
-
►
2011
(68)
- ► septiembre (6)
-
►
2010
(137)
- ► septiembre (7)
-
►
2009
(25)
- ► septiembre (1)
-
▼
2008
(52)
- ► septiembre (4)
Datos personales
- manuelramosgascón
- http://www.itgestalt.com
3 comentarios:
Cada vez más, me encuentro con gratas casualidades en la vida, hoy es un día de esos, ésta frase, justo ésta y no otra era la que necesitaba para empezar el día, gracias!
Des de fa molt de temps intente ser "subjectiu". Això de l'objectivitat ja em sembla molt políticament correcte; tanmateix la gent, a l'aplicar-la, veu en les persones "objectes" en lloc de veure éssers humans, per això ja no vull ser "objectiu" quan parle de persones.
Cada cop me n'adone de la importància en utilitzar el llenguatge; darrere dels mots s'amaguen imatges, idees, conceptes... que cal tenir en compte, observar, portar a la consciència, sinó acabem arrosegats per les modes i els costums sense veure que tractem a la gent com a simples trosos de carn i os, però sense cap més trascendència.
Caldrà, doncs, ser objectiu amb els objectes, però hi haurà que començar a conèixer'ns cada cop més, per a aplicar la subjectivitat en tots els terrenys de la nostra vida.
En la mesura que hom té coneixement d'ell o ella mateix, s'obre un ventall meravellós que ens deixa contemplar a l'altre o l'altra com és, amb les seves neurosi, les seves pors i alegries, les seves reaccions... sense ser aliens, car hom sap que les posseeïx totes també. Llavors els éssers vius passem de ser cadascú d'un pare i una mare (o dos pares, o dos mares, o... ) a ser persones interdependents, subjectes en acció, iguals en moltíssims aspectes dintre la diversitat.
Passar de l'objectivitat a la subjectivitat sense convertir-la en costum podria ser una bona manera de passar una mica el temps.... no?
Salutacions cordials.
Vicent
Siendo objetivos,es un agujero en la madera,con unas esquirlas dentro.A mi, me habia parecido ver un nido con pajaritos.(antes de aumentar la foto)
La vida no puede ser objetiva,se compone de muchas miradas,de muchos lenguajes hechos emociones,pero si compartida.
Gracias.
Publicar un comentario