manuel ramos gascón: Horizonte

lunes, 29 de octubre de 2007

Porque el horizonte se acaba cuando nosotros dejamos de mirar.

PER L'ESQUERRA I PEL PAÍS dijo...: Crec que l'horitzó mai s'acaba. Fins i tot quan deixem de mirar ell roman ahí, mostrant solemne el seu lloc mentre som nosaltres qui apartem la mirada, conscients o no.
També és cert que, moltes vegades, jo no sóc capaça de mirar l'horitzó. Els "arbres de davant" m'ho impedeixen. De vegades, fins i tot, jo plante aquests arbres. Però he de reconeixer que allò important no és el que tinc davant els nassos (de vegades sí, però no sempre) sinó l'imatge llunyana de l'horitzó que s'apropa en la mesura que dirigesc l'atenció cap allà i no m'ature malgrat tot.
Potser la vida siga apropar-se, a poc a poc, a aquest horitzó serè de la foto, a aquesta pau que s'hi trasmet, a aquesta emocionant barreja d'ombres i colors i llums i solitud.
Potser...; 2 de noviembre de 2007, 11:07