Es el don de Dios para aquellos que se sienten identificados con la vida y se alegran con su esplendor y belleza
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Insignia de Facebook
Esa es mi foto
contador
Archivo del blog
-
►
2011
(68)
- ► septiembre (6)
-
►
2010
(137)
- ► septiembre (7)
-
►
2009
(25)
- ► septiembre (1)
-
►
2008
(52)
- ► septiembre (4)
Datos personales
- manuelramosgascón
- http://www.itgestalt.com
1 comentario:
Llegint l'escrit sobre el plaer, de sobte, he pensat que si Déu no existira... què passaria?
Si el plaer és el dò de Déu, malament. Jo que tota la vida he sigut una beata pensava que Déu ho feia tot ben fet (sobretot quan em mirava en l'espill) i la seva obra era preciosa.
Al passar els anys i els esdeveniments, pense que si estem en les seves mans (per com em va a mi, clar)anem apanyats.
Així que preferesc pensar que el plaer, en definitiva, és el premi que rebem quan, abandonant les pors, les inmenses pors què de vegades ens paralitzen, ens atrevim a ser com som, a viure desenfrenadament, malgrat els "doctors de la llei".
Per cert, he descobert el teu bloc i el linkege des del meu.
Salutacions cordials.
Vicent.
Publicar un comentario