Cuando alguien da de más es que cree que merece de menos.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Insignia de Facebook
Esa es mi foto
contador
Archivo del blog
-
►
2011
(68)
- ► septiembre (6)
-
►
2010
(137)
- ► septiembre (7)
-
►
2009
(25)
- ► septiembre (1)
-
►
2008
(52)
- ► septiembre (4)
Datos personales
- manuelramosgascón
- http://www.itgestalt.com
2 comentarios:
Tampoc estic d'acord amb l'expressió aquesta en la seva totalitat. Pense que el DONAR, així, en majúscules, ens possibilita el contacte real amb el món i amb les persones.
Som fruit d'una donació: la d'un òvul i un espermatozòide. Evidentment, algunes persones també, de l'amor. O potser totes ho som de l'amor, encara que s'hagen empenyat en amagar-no-ho o negar-ho.
Ja des del principi donem: alegria al néixer, manca de son a qui ens cuida pels plors, feina en canviar-nos els bolquers, etc. I continuem donant, però d'altra manera al llarg de l'existència. Al remat, potser el procés de maduració tracta en que hom aplegue a donar tant fins que dolga. Vull dir, que passe de la posició de rebre sense més a donar-ho tot, fins la vida. Des d'eixa òptica d'amor incondicional és només quan puc entendre una mica aquest absurd de vida que, moltes vegades, em toca viure.
Només donant trobe sentit moltes vegades.
Evidentment açò només són reflexions personals escrites. El mateix que el text posat...
Vicent
A mi me encanta dar y no creo que sea porque merezco menos....hay un placer en el dar al otro, enseñar y trasmitir conocimientos y vivencias y compartir que a mi me gusta solo para repartir lo que tengo
Publicar un comentario