Malgrat que les estimem, les flors es marceixen. Malgrat que les odiem, les males herbes créixen. I eixa és la única realitat què podem percebre, el canvi perpetu i continu en aquest món fenomenológic què habitem.... parlar d'alguna cosa?? potser des de l'acceptació d'aquest fluir i, per tant, defugint del dogmatisme i la creença en la possessió de la veritat absoluta. De totes les maneres, el temps què he utilitzat en escriure açò ja ha passat, de nou, deixant les lletres només com a testimoni d'un pensament, tan fugaç com allò exposat però que pot perdurar en l'experiència d'haver-ho intentat...
2 comentarios:
Malgrat que les estimem, les flors es marceixen. Malgrat que les odiem, les males herbes créixen. I eixa és la única realitat què podem percebre, el canvi perpetu i continu en aquest món fenomenológic què habitem.... parlar d'alguna cosa?? potser des de l'acceptació d'aquest fluir i, per tant, defugint del dogmatisme i la creença en la possessió de la veritat absoluta.
De totes les maneres, el temps què he utilitzat en escriure açò ja ha passat, de nou, deixant les lletres només com a testimoni d'un pensament, tan fugaç com allò exposat però que pot perdurar en l'experiència d'haver-ho intentat...
Si todas las cosas se hallan sujetas a una interrelación incesante entre ellas, entonces no será posible decir nada definido sobre ellas.
Publicar un comentario