En el escaparate hay rostros que enamoran, pero antes de conmovernos hay que tener mucho cuidado, porque a veces son simples maniquíes y uno se da de cabeza contras sus codos de plástico o sus rodillas de madera.
Doncs jo, després de molt de temps emprat en la recerca d'un home que m'acople, he decidit comprar-me'n un d'aquests maniquís. Estic convençut que és d'allò més pràctic: no ronca, no usa el bany ni es dutxa quan tu ho vols fer; el pots portar a sopar quan vulgues i demanar sempre tu, vestir-lo a la moda que tu decidesques... i ell calladet, com toca. La música ara ja la tries tu com fas amb les pel.lícules que vas a veure, pots ballar fins cansar-te una nit o dormir tot el cap de setmana sense preocupar-te les seves inquietuds... etc, etc... Així que, malgrat Benedetti -i mira que me l'estime-, jo avui aposte pels ninots aquests meravellosos d'un plàstic explèndit. Au, bon cap de setmana.
3 comentarios:
Me recuerda a la canción de Serrat:De cartón piedra.
Me permito adjuntar dirección:
www.youtube.com/watch?v=8YFrLTCkYrQ
Un saludo.Paula
Doncs jo, després de molt de temps emprat en la recerca d'un home que m'acople, he decidit comprar-me'n un d'aquests maniquís. Estic convençut que és d'allò més pràctic: no ronca, no usa el bany ni es dutxa quan tu ho vols fer; el pots portar a sopar quan vulgues i demanar sempre tu, vestir-lo a la moda que tu decidesques... i ell calladet, com toca.
La música ara ja la tries tu com fas amb les pel.lícules que vas a veure, pots ballar fins cansar-te una nit o dormir tot el cap de setmana sense preocupar-te les seves inquietuds... etc, etc...
Així que, malgrat Benedetti -i mira que me l'estime-, jo avui aposte pels ninots aquests meravellosos d'un plàstic explèndit. Au, bon cap de setmana.
Vicent
Si que es un putada si!
Y cuando me di de cabeza con su codo de plástico, toda la ilusión que sentía se desvaneció, viendo que tan solo era eso, ilusión.
Me di media vuelta y me fui cabizbajo, tratando de entender dónde habia fallado, cómo habia conseguido enamorarme de un maniquí.
Un café y dos cigarros me bastaron para entender.
Un abrazo.
Publicar un comentario