Molt bò aquest home; Pessoa m'ha agradat molt des de sempre, però aquesta cita em sembla genial. Quan comences a contemplar-te i a veure que tens facultats i virtuts, quan t'adones que no sols existeixen misèries en la teua vida sinó també encerts, quan veus que hi ha alegria per compartir coses, experiències, gestos o carícies la vida pren un altre color. Al remat com em deia un amic: "Si no ho faig jo, qui ho farà?".I m'ho deia des d'una òptica molt holística o molt gestalt, em dóna el mateix. JO com a principi dels actes vers els demés i l'entorn. JO, sabent-me pobre, però amb una riquesa increible en viure esdeveniments que han anat ensenyant-me i compartint el que he aprés amb els demés generosament. JO sense mirar-me el melic, com a algú que existeix i en la mesura que puc canviar les meues actituds, les meues maneres de veure les coses, acceptant-les com són sense jutjar, puc "revolucionar" tot un món... Avui tinc un dia serè. Només volia compartir aquestes paraules amb qui les vulga llegir. Una gran abraçada Manuel. Ja saps quant t'estime. :)
Precisamente porque suelo dejar algo fuera, algo que me molesta o incomoda reconocer. Cuando consigo aceptarlo como propio no hay soledad, solo experiencia.
3 comentarios:
Molt bò aquest home; Pessoa m'ha agradat molt des de sempre, però aquesta cita em sembla genial.
Quan comences a contemplar-te i a veure que tens facultats i virtuts, quan t'adones que no sols existeixen misèries en la teua vida sinó també encerts, quan veus que hi ha alegria per compartir coses, experiències, gestos o carícies la vida pren un altre color.
Al remat com em deia un amic: "Si no ho faig jo, qui ho farà?".I m'ho deia des d'una òptica molt holística o molt gestalt, em dóna el mateix. JO com a principi dels actes vers els demés i l'entorn. JO, sabent-me pobre, però amb una riquesa increible en viure esdeveniments que han anat ensenyant-me i compartint el que he aprés amb els demés generosament. JO sense mirar-me el melic, com a algú que existeix i en la mesura que puc canviar les meues actituds, les meues maneres de veure les coses, acceptant-les com són sense jutjar, puc "revolucionar" tot un món...
Avui tinc un dia serè. Només volia compartir aquestes paraules amb qui les vulga llegir.
Una gran abraçada Manuel. Ja saps quant t'estime. :)
Vicent
Me encanta la forma de tobogán y la luz que invita a lanzar-se.
Un abrazo.Paula
Je, que bonita.
Precisamente porque suelo dejar algo fuera, algo que me molesta o incomoda reconocer.
Cuando consigo aceptarlo como propio no hay soledad, solo experiencia.
Ya no busco, encuentro.
Que pena que no sea muy a menudo...
Un abrazo
Publicar un comentario