Mirant i mirant la foto, en principi pensava en el pas del temps i en la fragilitat de les coses i la fugacitat de tot... però crec que me n'he passat pensant i al remat voldria escriure allò que realment em diu la foto, allò que realment em naix de dins al contemplar la imatge: Qui viuria ahi? Quans plors i rialles hauran omplert les parets d'eixa casa? Quins serien els noms de les persones que hi vivien? Quanta alegria tindrien? Quantes penes viscudes dintre de les cambres? Al remat només queda la soledat, el silenci buit davant el no res; ja ningú sabrà els noms de les persones que van viure o morir en eixa casa que ja ni existeix. Només queda com a testimoni callat unes parets i poc més. La vida amb tots els seus matisos ha desaparegut, però tampoc queda res que deixe constància del pas o al menys res que ens transmeta algun tipus d'informaciò més enllà de la bàsica.... I tot això em posa trist. Imagine que forme part d'eixe corrent filosòfic que sent vertadera angoixa davant la desaparició a tots els nivells que significa la mort. No sé. En tot cas, ahi queda la meva reflexió.
2 comentarios:
Mirant i mirant la foto, en principi pensava en el pas del temps i en la fragilitat de les coses i la fugacitat de tot... però crec que me n'he passat pensant i al remat voldria escriure allò que realment em diu la foto, allò que realment em naix de dins al contemplar la imatge:
Qui viuria ahi? Quans plors i rialles hauran omplert les parets d'eixa casa? Quins serien els noms de les persones que hi vivien? Quanta alegria tindrien? Quantes penes viscudes dintre de les cambres?
Al remat només queda la soledat, el silenci buit davant el no res; ja ningú sabrà els noms de les persones que van viure o morir en eixa casa que ja ni existeix. Només queda com a testimoni callat unes parets i poc més. La vida amb tots els seus matisos ha desaparegut, però tampoc queda res que deixe constància del pas o al menys res que ens transmeta algun tipus d'informaciò més enllà de la bàsica.... I tot això em posa trist.
Imagine que forme part d'eixe corrent filosòfic que sent vertadera angoixa davant la desaparició a tots els nivells que significa la mort. No sé. En tot cas, ahi queda la meva reflexió.
Salutacions cordials.
Vicent
Es molt entranyable llegir-te sabent de la profunditat del teu sentir.
Publicar un comentario