Si no sabes dónde estás y no sabes a dónde vas seguro que acabarás en otra parte.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Insignia de Facebook
Esa es mi foto
contador
Archivo del blog
-
►
2011
(68)
- ► septiembre (6)
-
►
2010
(137)
- ► septiembre (7)
-
►
2009
(25)
- ► septiembre (1)
Datos personales
- manuelramosgascón
- http://www.itgestalt.com
5 comentarios:
I eixa "altra part" acabarà sent el destí primer i desconegut, perquè sinó no trobe manera d'entendre'm per la vida.
Des de fa anys intente buscar respostes concretes a coses què, potser, no en ténen. Cap on anar, com fer-ho, amb qui... són constants en la meva vida que si desaparéixen m'omplen d'angoixa, quan el que deuria d'atrevir-me és a trepitjar camins ignorats disfrutant del paisatge mentre aplegue no sé on.
Ja deia sant Joan de la Creu que "per anar on se sap s'hi va per on no s'hi sap".
Allò pitjor, clar, és no saber on vols anar, perquè ja dóna el mateix anar com anar.
Els senyals, com en la foto, de vegades resten amagats; jo continue convençut de que aquests senyals no són només necessaris sinó imprescindibles. Una fletxa, un STOP, alguna cosa que em faça pensar i, al remat, decidir per mi mateix si vaig per ahi o em perd en altra direcció, però d'entrada, que m'oriente. Ja sé que hi ha gent que pensa que no existeixen eixos senyals i que la vida no és més que aquest frenètic anar i vindre sense sentit, però avui vull quedar-me amb una altra visió de l'existència: amb aquella que es conforma amb contemplar tot allò que succeeïx i disfruta sense esperar més que allò rebut.
Bones festes, benvolgut Manuel.
Vicent
Me acuerdo de un juego que mi padre nos enseñó. Recitaba un poema : "¿Cómo te llamas, cómo estás, de dónde vienes y a dónde vas?" y contestábamos (vg) "esperanza me llamo y contenta estoy; de la cocina vengo y a la calle voy". El nos daba un beso y nos abría el camino.
Me he acordado muchas veces de las preguntitas de marras, pensando que realmente era mucha la información que se nos pedía. Eso sí, también era gordo el beso.
Y me he preguntado lo mismo en primera persona. Con el tiempo, ha habido ocasiones en que la respuesta ha sido llanto incontenible, blasfemia inconfesable, risa tonta ó absoluta perplejidad al no poder contestar ni la primera.
Pero vaya, lo importante es el camino dicen poetas y sabios.
Buena primavera, Manuel.
La flecha blanca,enmarcada en circulares azules...indica palante,el mejor de los caminos posibles,la senda del hoy.
Bonito consejo,pegado a tierra.
Gracias por la mirada.
A MI ME GUSTÓ UNA FRASE QUE VIENE A DECIR LO MISMO: "SI NO SABES HACIA DÓNDE VAS, EL VIENTO NUNCA TE SOPLARÁ DE CARA". LO CUAL JODE BASTANTE SI ERES UN PIRATA COMO YO...
BESOS.
Voy acercándome a mis deseos...que no es poco!!
Un beso, Manuel.
Publicar un comentario